Lluís Llach

LLUÍS LLACH

Biografia

Fill d'un metge de poble, de família de terratinents, que va aconseguir plaça en el poble empordanès de Verges, i de mare mestra nascuda a Porrera i que havia rebut una educació burgesa a Barcelona. Va viure la seva infància a aquest petit poble situat al Baix Empordà, comarca d'on sempre s'ha declarat un enamorat.

Segons paraules del mateix Lluís Llach, la persona que va introduir la música a casa seva va ser la seva mare.

El 1963, a l'edat de 16 anys, va estar a Barcelona per estudiar el preuniversitari i així, posteriorment fer els estudis d'enginyeria. Dos anys després, s'inscriuria a la Facultat d'Economies, estudis que abandona per cursar el que segons ell seria la seva universitat: s'integra al moviment de la Nova Cançó incorporant-se a Els Setze Jutges, grup del qual va ser l'últim component.

El seu debut el va fer el 22 de març de 1967 a Terrassa, concert en el qual, segons ha explicat sovint, es passà tot el temps amb el ulls tancats i amb les cames tremolant. El novembre del mateix any, actua al costat de Raimon a la plaça de braus de les Arenes.

Lluís Llach comença a tenir un extens i variat repertori amb cançons com Que feliç era, mare !, La meva terra, Res no ha acabat, Jo ho sé, Damunt d'una terra, El dia, Cant miner, Cels trencats, etc.

També va debutar a l'Olympia el 21 de gener de 1973, i els crítics diuen tots que fou una de les seves millors actuacions dins aleshores.

.

Discografia

Aquesta és la producció discogràfica de Lluís Llach publicada en LP i CD. No inclou singles ni discos que acompanyen llibres.

• Els èxits de Lluís Llach (1968)
• Ara i aquí (1970)
• Com un arbre nu (1972)
• Lluís Llach a l'Olympia (1973)
• L'Estaca (1973)
• I si canto trist... (1974)
• Viatge a Itaca (1975)
• Barcelona, gener de 1976 (1976)
• Campanades a morts (1977)
• El meu amic, el mar (1978)
• Somniem (1979)
• Verges 50 (1980)
• I amb el somriure, la revolta (1982)
• T'estimo (1984)
• Maremar (1985)
• Camp del Barça, 6 de juliol de 1985 (1985)
• Astres (1986)
• Geografia (1988)
• La forja de un rebelde (BSO)(1990)
• Torna aviat (1991)
• Ara, 25 anys en directe (1992)
• Un pont de mar blava (1993)
• Rar (1994)
• Porrera (1995)
• Nu (1997)
• 9 (1998)
• Temps de revoltes (2000)
• Jocs (2002)
• Junts (conjuntament amb Josep Carreras, 2003)
• Poetes (2004)
• Que no s'apague la llum (conjuntament amb Feliu Ventura 2005)
• i. (2006)
• Verges 2007 (2007)
  

Bibliografia

Erwan, J.; Legras, M. (1979). «Catalogne Vivre». Lattès. ISBN.

• Jurado, Omar; Morales, Juan Miguel (2007). Lluís Llach: Sempre més lluny. Txalaparta Argitaletxea. ISBN 978-84-8136-473-6.
• Llach, Lluís (1979). «Poemes i cançons». Editorial Tres i Quatre. ISBN 978-84-86491-04-8 (en catalán).
• Llach, Lluís; Jurado, Omar y Morales, Juan Miguel (2007). Món Lluís Llach. Txalaparta argitaletxea. ISBN 978-84-8136-473-6.
• Mansanet, Víctor (1998). «Lluís Llach: Alè de revolta». Valencia, Editorial La Màscara. ISBN 84-7974-315-8 (en catalán).
• Moya-Angeler, Josep (1974). «Lluís Llach». Edicions Don Bosco. ISBN.
• Servià, Josep M. (1982). «Lluís Llach. Un trobador per un poble». Puntual. ISBN 978-84-86057-00-8 (en catalán).
• Alexandre, Víctor (1999). «Jo no sóc espanyol». Proa. ISBN 84-8256-821-3 (también en versión española) |isbn= incorrecto (ayuda).
• Ueno, Kazuko (2004). «Veus per existir: Catalunya, País Basc i Còrsega: la cançó d’autor vista per una japonesa». Ed. Cossetània: Colección Prisma, núm. 5. ISBN 84-9791-009-5 (en catalán).

Fundació

La Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu d’aquelles societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden esser qualificades de minoritàries i/o mereixedores d’una especial protecció . Malgrat a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat “Yayoma-Maremar” té com a objectiu promoure la pesca sostenible i el segon, anomenat “Anem més lluny”, se centra en l'educació, i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les possibilitats de comunicació a través d’Internet.

El moviment de la nova cançó

Va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic.

El convidat es Lluís Llach:

a)El convidat es un reporter i amic den Lluís Llach

b)Al Senegal, perquè ell viu la mitat de l'any allà.

c)"Tornar a cantar? No, impossible. Per exigència amb mi mateix. Si no puc cantar com m'agradaria cantar o no ser capaç d'aguantar l'esforç de ser amable amb la gent i fer 20 minuts de bis si ho demanen... No, no podria". -diu.

"Em vaig retirar de la música sobretot per intentar viure d'una altra manera. Perquè després de 40 anys tenia la sensació que sempre havia fet el mateix tipus de vida. I perquè volia fruir del fer-se vell amb tot el dramatisme que això implica". -diu.

d)Li agrada molt estar a Africa quan i esta, perque tambe viu amb la seva familia a Catalunya, pero ell se'n va totsol o a vegades amb la seva familia durant tres/quatre mesos, i que li agrada molt la casa que te alla i com o ha de fer per conseguir menjar i totes les coses diaries que necessites, es a dir, es un país dificil.

e)

f) Ell ara ajuda als necessitats, ensenya als nins joves en una escola com a molt improvisada pero a la vegada suficient per poder ensenyar a un grupet de quinze/vint nins i nines africanes.

Relació entre literatura i música en les creacions de Lluís Llach

La seva manera d’interpretar, que també ha millorat sensiblement, el situa actualment entre els millors cantants del país, i la seva tasca d’autor i compositor de cançons que sempre ha tingut un interès gran dins el camp estrictament musical,  ha adquirit també un alt nivell a la part literària. Partint de la dignificació eficaç i intel·ligent de les fórmules clàssiques de la cançó popular, Lluís Llach ha sabut crear tota una obra de gran transcendència artística i cívica, que li ha fet guanyar l’adhesiu entusiasta de sectors molt amplis del poble català, i en general, d’arreu de l’Estat i també d’altres països americans i europeus, fins al punt que la seva obra ha esdevingut un dels testimonis més clars de la popularitat creixent de la cançó catalana actual.

Paper de Lluís Llach dins la societat catalana

El 1968, any del maig francès, del qual es considera fill, és per Llach el de l'arribada de l'èxit popular amb L'estaca(Concèntric). Els censors aprovaren aquesta cançó a la vuitena volta que Llach la va presentar, això sí, va ser aprovada amb un altre nom, «Ahir». Aquest himne de reivindicació dels Països Catalans va ser prohibit l'any següent, però ja era un cant popular. Joan Molas i Núria Batalla es converteixen en els seus representants, acord que perdurarà fins al desembre de 1990.

Comentari de la cançó L'estaca

Aquesta cançó, que s'ha traduït a diversos idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco i és una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se dels lligaments d'aquella dictadura, per aconseguir la llibertat. S'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat. Se n'han arribat a enregistrar més de cinquanta versions, en occità, francès,èuscar,alemany,cors,entred'altres.

Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, és que el sindicat polonès Solidarność (Solidaritat) adoptà L'Estaca com a himne propi, i ha estat triada com a himne oficiós pel club de rugbi perpinyanès USAP i com a himne de la Revolucio de Tunisia el 2011

Comentari de la cançó El meu país és tan petit

Aquesta cançó va dedicada a Catalunya i trob que la va composar per tots el problemes que ha tengut amb voler l'independència, i que se l'estima.

Nom: Miquel Garcia Serra

Curs: 4t eso E