Lluís Llach

LLUÍS LLACH

Nom: Adrià Petidiez Bestard

Assignatura: Català

Professor/a: Antònia Màura

Data d'entrega: 14/11/2014

ÍNDEX

1. biografia de lluis llach
2. discografia
3. bibliografía
4. la fundació de lluís llach
5. moviment de la nova cançó
6. el convidat és lluís
7. relació entre la literatura i musica en les cracions de lluís llach
8. paper de lluís llach dins la societat
9. comentari de la cançó l'estaca

10. comentari de la cançó el meu pais es tan petit.

Biografia de Lluís Llach i evolució vital

Lluís Llach neix el 7 de maig a Girona. Viu tota la seva infància a Verges, un petit poble que no arriba a mil habitants situat al Baix Empordà, comarca de la que sempre s'ha declarat un enamorat. El pare és metge, fill de terratinents i la mare és una mestra nascuda a Porrera (Priorat) que havia rebut una educació burgesa en la Barcelona del anys 30: una ciutat republicana i nacionalista, en la que les idees anarquistes i d'esquerres dominaven l'ambient cultural.

L'existència d'un piano en el domicili familiar marcaria al jove Lluís Llach, qui amb 6 anys començà a composar les seves primers estructures musicals al mateix temps que aprèn l'abecedari.

A l'edat de 9 anys marxà cap a Figueres per a continuar els seus estudis. Als 15 anys, es desplaçaria a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria. Dos anys després, es matricularia a la Facultat d'Econòmiques.

Immers completament en els ambients universitaris antifranquistes, i degut al interès que des de petit ha mostrat per la música, entra en contacte amb el grup intel·lectual d' " Els Setze Jutges", antecedent del que llavors començaria a denominar-se "Nova Cançó" i en la que molt aviat hi destacaria.

Recolzat per els seus companys universitaris, Lluís Llach canta per primer cop el 22 de març d'aquest any a Terrassa, un concert en el que, segons ha explicat en repetides ocasions, es passà tot el temps amb els ulls tancats i amb les cames tremolant.

Al 1968 composa "L'estaca" que esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans.

Al 1969 la popularitat del cantant de Verges puja tant ,que el tema "Irene" fa que s'assoleixin les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra.

Aquest mateix any coneix a Laura Almerich, una persona que és per al cantant com una germana, una amiga, una còmplice i part fonamental del seu acompanyament musical durant la seva carrera com a guitarrista. Li dedica una cançó anomenada "Laura".(Concert al camp Nou)

Lluís Llach pateix la censura musical del franquisme

Al 1970 debuta a Madrid el 8 de desembre al Teatro Espanyol de Madrid, a resultes d'aquest concert li sorgirien els primers problemes. L'opressió franquista entorn a la seva persona arriba a límits absurds, els seus concerts són prohibits (durant quatre anys) sota l'acusació de "revolucionar al público con la mirada". En Lluís decideix exiliar-se a París, tot i que aprofitaria per tornar en ocasions concretes.

Ja al 1975, el seu nou treball, "Viatge a Ítaca", es converteix en el seu disc més vengut fins aleshores: 150000 exemplars. La seva presentació es feu al Palau de la Música. Aquest fou un esdeveniment previst en principi per a set actuacions, però finalitzada la cinquena, Lluís Llach es detingut i portat a la Comandancia Superior de Policía. Arran d'això Llach torna a ser un cantant prohibit a Espanya i es torna a refugiar a l'estranger.

Torna a Espanya, començant així una nova etapa

Al setembre de 1977 estrena la seva obra "Campanades a morts", una obra musical dedicada a uns afosellaments de quatre militants polítics on un d'ells tan sols tenia 17 anys.

Al 1992 Celebra els seus 25 anys de carrera amb una tanda de recitals anomenada "Ara, 25 anys" on recorda algunes de les cançons més emblemàtiques amb formats modernitzats. Es celebren les Olimpíades de Barcelona, i Lluís Llach tenia previst participar-hi amb "Cantata a Barcelona", una obra simfònica que intenta ser un cant a la solidaritat i a la fraternitat amb textos escrits pel propi Llach i pel poeta Miquel Martí i Pol i que l'any següent es convertiria en la gran obra musical "Un pont de mar blava".

Al 1996 comença a celebrar els seus 30 anys d'escenaris amb l'espectacle "Nu". Un seguit de recitals on Llach trenca la línia musical que caracteritza els seus darrers treballs. Es produeix una retrobada amb les seves pròpies cançons. Els temes d'aquest treball són interpretats molt lliures, basats únicament en la guitarra i el piano.

El 6 de maig de l'any 2000 estrena a la Plaça de Bous de València, la cantata que titula "Germanies", en la que Miquel Martí i Pol col·labora en l'elaboració dels textos. L'escenificació destaca pel seu caràcter innovador, amb l'acompanyament d'una banda integrada per 15 músics, la participació de la cantant cubana Lucrècia, del contratenor Xavier Torra i d'una coral formada por 200 nens de diferents agrupacions corals de Catalunya, el País Valencià, Mallorca, Perpinyà i Fraga.

Al 2002 Dins el marc del IV Festival del Mil·lenni, el 29 de desembre al Palau Sant Jordí es produïa un concert extraordinari: Lluís Llach i el tenor Josep Carreras, davant 12.000 espectadors, unien les seves veus per cantar per la pau en un recital memorable que prengué com a nom “Junts” i del que en sortiria un disc pocs mesos després. Amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica Mediterrània, dirigida per Enrique Ricci, i el Cor Madrigal, els dos artistes interpretarien cançons populars catalanes i algunes de les més emblemàtiques del cantautor de Verges.

Al 2007 Lluís Llach acomiada la seva llarga tragectòria musical dalt dels escenaris amb dos concerts a Verges on el públic es va deixar anar pel seu recull de cançons les quals els ha acompanyat durant tants anys.

Discografía

1968 Els èxits de Lluís Llach
1970 Ara i aquí
1972 Com un arbre nu
1973 Lluís Llach a l'Olympia
1973 L'Estaca
1974 I si canto trist
1975 Viatge a Ítaca
1976 Barcelona. Gener de 1976
1977 Campanades a morts
1978 El meu amic el mar
1979 Somniem
1980 Verges 50
1982 I amb el somriure, la revolta
1984 T'estimo
1985 Maremar
1985. Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985
1986 Astres
1988. Geografia
1990 La forja de un rebelde
1991 Torna aviat
1992 Ara, 25 anys en directe
1993. Un pont de mar blava
1993 A Bigi, perquè el ballis
1994 Rar
1995 Porrera -Món-
1997 Nu
1998 9
2000 Temps de revoltes
2002 Jocs
2003 Junts (junto a Josep Carreras)
2004 Poetes
2005 Que no s'apague a llum (junto con Feliu Ventura)
2006 i.
2007 Verges 2007

Bibliografía

Erwan, J.; Legras, M. (1979). «Catalogne Vivre». Lattès. ISBN.

• Jurado, Omar; Morales, Juan Miguel (2007). Lluís Llach: Sempre més lluny.

• Llach, Lluís (1979). «Poemes i cançons». Editorial Tres i Quatre.

• Llach, Lluís; Jurado, Omar y Morales, Juan Miguel (2007). Món Lluís Llach.

• Mansanet, Víctor (1998). «Lluís Llach: Alè de revolta». Valencia, Editorial La Màscara.

• Moya-Angeler, Josep (1974). «Lluís Llach». Edicions Don Bosco. ISBN.

• Servià, Josep M. (1982). «Lluís Llach. Un trobador per un poble». Puntual.

• Alexandre, Víctor (1999). «Jo no sóc espanyol». Proa.

• Ueno, Kazuko (2004). «Veus per existir: Catalunya, País Basc i Còrsega: la cançó d’autor vista per una japonesa». Ed. Cossetània: Colección Prisma, núm. 5.
  

La fundació de Lluís Llach

La Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu d’aquelles societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden esser qualificades de minoritàries i/o mereixedores d’una especial protecció . Malgrat a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat “Yayoma-Maremar” té com a objectiu promoure la pesca sostenible i el segon, anomenat “Anem més lluny”, se centra en l'educació, i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les possibilitats de comunicació a través d’Internet.

Moviment de la nova cançó

La Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim.

Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Sarrahima i integrat per Jaume Armenjol, Lluís Sarrahima i Miquel Porter, els quals compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes. També hi va tindre a veure: l'aparició radiofònica de Font Sellabona com "El trobador de Catalunya", la fundació de la discogràfica Edigsa, etc.

El 1962 n'aparegueren els primers discs, i hom començà a diversificar-ne les tendències: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intèrpret d’èxits d'altres autors, etc.

Una professional, Salomé, i un renovador valencià, Raimon, obtingueren, el 1963, el primer premi del cinquè Festival de la CancóMediterrànea amb la cançó Se’n va anar.

Malgrat les restriccions i les dificultats administratives en la transmissió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica, la Nova Cançó reuní cada cop més adeptes i obligà molts intèrprets a optar per una autèntica professionalització, reclamada per la crítica i un públic cada cop més exigent. Els professionals sorgiren en un terreny, mentre que a l'oposat hi havia els anomenats protestataris i el folk, corrents que suposaven una normalització, com la de la majoria dels països europeus. En aquest sentit, aparegueren formacions com el Grup de Folk i, més endavant, Esquirols.

Es destacaren artistes que van contribuir a enriquir el món de la cançó en els seus inicis amb les seves personalitats artístiques, com ara Salvador Escamilla, Guillem d'Efak i Núria Feliu -premi de la crítica espanyola (1966)- o nous membres d'Els Setze Jutges. Alguns obtingueren triomfs internacionals.

Més tard aparegueren cantants bilingües i posicions ideològiques que semblaven desvirtuar les idees inicials.

Al costat de Raimon, alguns altres antics membres d'Els Setze Jutges han obtingut nous èxits: Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i, sobretot, Joan Manuel Serrat han depassat llargament l'àrea lingüística catalana estricta.

Més tard s'han destacat, al País Valencià, Ovidi Montllor.

Arran d’aquest moviment, nasqueren moviments paral·lels a Galícia, al País Basc i a Castella.

A continuació, si cliqueu sobre cada cantautor podreu veure alguns vídeos, la biografia i la discografia que han desenvolupat al llar de la seva carrera musical.

El convidat és Lluís:

a) Qui és el convidat?

Albert Om

b) Quin és l'escenari del programa i per què?

Palmarin, perquè vol compartir la seva aventura africana

c) Com tracta la seva carrera artistica i com ho viu ara?

Es va retirar fa set anys i ho viu amb una vida tranquil·la.

d) Quin fet personal destaca l'artista i com ho viu ara?

La seva retirada fa set anys

e) Com viu els fets polítics actuals de Catalunya?

Segueix els diaris de catalunya

f) Com és la seva nova vida?

Viu sis mesos a palmarin i sis mesos a catalunya

Relació entre literatura i música

La relació está en que ell escrivía i componia en català en època del franquisme.

Quin és el seu paper dins la societat catalana?

Lluís llach va ser una inspiració per als catalans ja que en els temps del franquisme ell es dedicava a compondre cançons en català.

Comentari de la cançó L'estaca

La cançó del padrí Siset, republicà i catalanista, ho veig com a símbol de protesta i vol donar ànims a la societat catalana de no donar mai per perduda la batalla, i que per molts anys que passin la societat es fara més forta i algun dia podran fer front al problema i superarlo.

Això és el què hem sebla que vol aconseguir amb aquesta gran cançó.

Dades que desconeixia d'aquesta cançó i m'han cridat l'atenció:

Els manifestants de la 'primavera árab' cantaven també una versió pròpia a Túnez.

La versió en polaco es va convertir en l'himne oficios del sindicat Solidarnosc.

Comentari de la cançó El meu país és tan petit

La cançó de Lluís Llach ens pot dir moltes coses diferents. Com que cadascun de nosaltres som diferents i tots tenim el nostre món particular, hem sembla que ens anima a plasmar el que ens inspira i ens diu aquesta cançó en una fotografia, un instant, un moment,...