Lluís Llach

                     Lluís Llach

1. Biografia de Lluís Llach i fotografies de la seva evolució vital.

Lluís Llach neix el 7 de maig a Girona. Viu tota la seva infància a Verges, un petit poble que no arriba a mil habitants situat al Baix Empordà, comarca de la que sempre s'ha declarat un enamorat. És el segon fill fruit del matrimoni Llach-Grande. El pare és metge i la mare és mestra. Amb 6 anys començà a composar les seves primers estructures musicals. A l'edat de 9 anys marxà cap a Figueres per a continuar els seus estudis. Als 15 anys, es desplaçaria a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria. Dos anys després, es matricularia a la Facultat d'Econòmiques. Recolzat per els seus companys universitaris, Lluís Llach canta per primer cop a Terrassa, un concert en el que es passà tot el temps amb els ulls tancats i amb les cames tremolant. Pocs mesos després, participaria amb la cançó "A cara o creu" al Festival de la Cançó de Barcelona assolint el segon lloc. Immediatament després signa un contracte amb la discogràfica Concèntric, un petit segell dirigit per membres de la burgesia catalana amb l'únic objectiu de mantenir vives la llengua i cultura catalana enfront la dictadura franquista . Un any després gravà el seu primer llarga durada: "Les seves primeres cançons" que aconsegueix un gran èxit. Debuta a Madrid el 7 de desembre al Teatro Español, a resultes d'aquest concert li sorgirien els primers problemes. L'opressió franquista entorn a la seva persona arriba a límits absurds, els seus concerts són prohibits durant quatre anyssota l'acusació de "revolucionar al público con la mirada". En Lluís decideix exiliar-se a París. També canta a Suïssa i Alemanya. Guanya diversos premis. Després torna a Espanya, començant així una nova etapa. El seu retorn es celebra amb tres recitals al Palau d'Esports de Barcelona davant la plana major de les noves forces polítiques i socials de Catalunya . L'any 1993 rebutja la nominació al Premi Príncep d'Astúries per evitar inútils polèmiques. Té moltes actuacions durant anys i l'any 2002 s'inaugurava la web de Lluís Llach. L'any 2007 va posar fi a la seva carrera profecional, els concerts van ser un repàs del seu darrer disc i. i d'una recopilació de cançons clàssiques de tota la seva trajectòria. Finalment, el públic va dir adéu a Llach cantant L'Estaca, Laura i Els Segadors, mentre ell marxava de l'escenari caminant entre els assistents i saludant tothom qui es trobava. 

2. Discografia 

• Els èxits de Lluís Llach (1968)
• Ara i aquí (1970)
• Con un arbre nu (1973)
• Lluís Llach a l'Olympia (1973)
• L'Estaca (1973)
• I si canto trist.. (1974)
• Viatge a Itaca (1975)
• Barcelona, gener de 1976 (1976)
• Campanades a morts (1977)
• El meu amic, el mar (1978)
• Somniem (1979)
• Verges 50 (1980)
• I amb el somriure, la revolta (1982)
• T'estimo (1984)
• Maremar (1985)
• Camp del Barça, 6 de juliol de 1985 (1985)
• Astres (1986)
• Geografia (1988)
• La forja de un rebelde (BSO) (1990)
• Torna aviat (1991)
• Ara, 25 anys en directe (1992)
• Un pont de mar blava (1993)
• Rar (1994)
• Porrera (1995)
• Nu (1997)
• 9 (1998)
• Temps de revoltes (2000)
• Jocs (2002)
• Junts (conjuntament amb Josep Carreras, 2003)
• Poetes (2004)
• Que nno s'apague la llum (conjuntament amb Feliu Ventura, 2005)
• i. (2006)
• Verges 2007 (2007)

3. Bibliografia de Lluís Llach

• Jurado, Omar; Morales, Juan Miguel. Lluís Llach: Sempre més lluny. Txalaparta Argitaletxea, 2007.

• Llach, Lluís; Jurado, Omar y Morales, Juan Miguel. Món Lluís Llach. Txalaparta argitaletxea, 2007.

• Mansanet, Víctor. Lluís Llach: Alè de revolta. Valencia: Editorial La Màscara, 1998.

• Josep Moya-Angeler: Lluís Llach. Edicions Don Bosco, 1974.

• Lluís Llach: Poemes i cançons. Editorial Tres i Quatre, 1979.

• J. Erwan i M Legras: Catalogne Vivre. Lattès, 1979.

• Josep M.Servià: Lluís Llach. Un trobador per un poble. Puntual, 1982.

• Ytak: Lluís Llach, la géographie du cœur, éditions Syros-Alternatives, 1992.

• Ytak: Lluís Llach, la geografia del cor, traducció Joan Jubany, Alter Pirene, 1992.

• Víctor Alexandre: Jo no sóc espanyol (personatge del llibre). Edicions Proa, 1999.

• Ueno, Kazuko. Veus per existir: Catalunya, País Basc i Còrsega: la cançó d'autor vista per una japonesa.
  
  4. Fundació de la Nova Cançó 
  
  La Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu d’aquelles societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden esser qualificades de minoritàries i mereixedores d’una especial protecció . Malgrat a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat “Yayoma-Maremar” té com a objectiu promoure la pesca sostenible i el segon, anomenat “Anem més lluny”, se centra en l'educació, i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les possibilitats de comunicació a través d’Internet. 
  
  
  5. El Moviment de la Nova Cançó
  
   Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim. Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter, els quals compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials. Lluís Llach també es considera uns dels caps de la Nova Cançó.
  
  
  6. El convidat és Lluís Llach:
  
  a) Qui és el convidat?
  
       El convidat és Lluís Llach.
  
  b) Quin és l'escenari del programa i per què?
  
       És a Senegal perque Lluís Llach viu allà part de l'any.
  
  c) Com tracta la seva carrera artística?
  
      No veu la possibilitat de tornar a la seva vida ni a la seva carrera d'abans per orgull propi, ell es va retirar per tenir una vida diferent a la que tenia abans perque tenia la sensació de que sempre havia fet i duit un ritme de vida igual, pel mateix motiu es va mudar a Senegal.
  
  d) Quin fet personal destaca l'artista i com ho viu ara?
  
  És homosexual, per això viu mitj any a Senegal i l'altre part de l'any a Catalunya amb el seu home i la seva familia. Allà on viu ell no ho sap pràcticament ningú perque està mal vist, si algú li demana sobre la seva dona i la seva familia intenta evitar el tema així com pot o respondre amb cualquna mentida.
  
  e) Com viu els fets polítics actuals de Catalunya?
  
  Està al tant de tot a través de diaris, diu que si hagués sabut abans el que passaria ara no hagués deixat de cantar, però així i tot, ara per ara, no voldria tornar a cantar perque hi hauria encara més conflictes dels que hi ha ara.
  Paraules textuals: "Jo he lluitat tota la vida perquè això passés, però m'ha agafat tan per sorpresa que ara ja ho puc dir: si l'any 2007, quan plego de cantar a Verges, em ve un ocellet i em diu el que passarà, jo no hauria parat de cantar. El que no puc fer ara és tornar, si no passen coses molt grosses. Però en aquell moment si ho sé no paro, hauria cantat amb cadira de rodes si hagués calgut, per participar de tot això des de l'escenari".
  
  f) Com viu els fents polítics actuals de Catalunya?
  
  Està tranquil amb la vida que té ara a Senegal i a Catalunya amb la seva familia i amics, es sent bé amb la fundació i escrivint quan pot.
  
  
  
  7. Relació entre literatura i música en les creacions de Lluís Llach
  
  Tant les cançons com els llibres tracten del mateix sobre l'època franquista i la seva lluita.
  
  
  8. Paper de Lluís Llach dins la societat catalana.
  
  
  Avui en dia defensa la llengua catalana i està a favor de l'independència encara que està un poc apartat perque diu que ja ha lluitat el que ha pogut. També es sent algo decepcionat perque el que ell va aconseguir en el seu temps s'està perdent per cupa dels polítics d'ara.
  
  9. Comentari de la cançó l'Estaca. 
  
  
  Aquesta cançó, que s'ha traduït a diversos idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del general Franco i és una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se dels lligaments d'aquella dictadura, per aconseguir la llibertat. S'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat. Se n'han arribat a registrar més de cinquanta versions, francès, occità, alemany, cors, entre altres.
  
  10. Comentari de la cançó El meu país és tan petit.
  
  
  En aquesta cançó dona a entendre el seu amr cap a el seu país que en aquest cas obviament és Catalunya.
  
  
                                                                           Margalida Serra Serra
                                                                                                 4t ESO div