Lluís Llach i Grande

BIOGRAFIA

va néixer el 7 de maig de 1948 a girona.

va passar la seva infància en verges, un petit poble del baix empordà. el piano que hi havia a casa, va iniciar a Lluís quan tenia 6 anys, en la composició. als 9 anys viatja a figueres per continuar els seus estudis. als 15 arriba a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria.

entra en contacte amb el grup d'intel·lectuals "els setze jutges", antecessors del que després es coneixeria com "Nova Cançó". al festival de la cançó de barcelona el president de cbs d'Espanya, li va oferir dos milions de pessetes per signar amb la multinacional i cantar en castellà, llach va rebutjar. signar amb la discogràfica Concèntric, un petit segell que intentava fomentar la llengua i cultura catalana.

en el seu primer disc van aparèixer les cançons "que feliç era mare", "la barca", "en Quitero" i "el parc". el 1969 grava "els Seves primeres cançons". el 1970 fa el seu debut a madrid el 8 de desembre al teatre espanyol, a conseqüència d'aquesta actuació, apareixen els primers problemes amb la censura franquista. seus concerts van ser prohibits durant quatre anys.

Lluís s'exilia a parís. el 1972 publica el seu tercer disc "Com un arbre un". el 1973 debuta al Olympia de París. el 1974 torna a actuar al Palau de la música, on presenta en directe les cançons del seu últim disc "i si canto trist". el seu treball "Viatge a Ítaca", ven 150.000 exemplars. en el mes de setembre de 1977 apareix "campanades a morts" escrita amb motiu del metrallament per la policia d'una assemblea laboral a vitoria el 1976. cinc treballadors van morir i 70 persones van resultar ferides. el 1982 la generalitat de catalunya li concedeix la creu de Sant Jordi i realitza una gira per Brasil. a últims d'any presenta "i con el somriure, la revolta".

en 1984 s'edita "t'estimo". el 1985 l'acadèmia francesa del disc li atorga el premi al millor compositor de l'any. surt el seu disc "Maremar". el 1987 presenta el seu nou treball "Astres". el 1989 torna al Olympia de París, per presentar les cançons del seu disc "geografia". el 1991 grava "torna aviat", en l'àlbum apareix la cançó "Insubmís" i en el tema "au blanca", participa la soprano victòria dels àngels.

el 1992 celebra els seus 25 anys de carrera amb els recitals "ara, 25 anys" on recorda les seves cançons més emblemàtiques. el 1998 surt al mercat el seu treball "9".

al març de 2007 va dir definitivament adéu als escenaris amb el mateix concert que va oferir durant un any en diversos punts d'Espanya presentat amb el significatiu títol al fi de un sigle.

DISCOGRAFIA

1968 Els èxits de Lluís Llach
1970 Ara i aquí
1972 Com un arbre nu
1973 Lluís Llach a l'Olympia
1973 L'Estaca
1974 I si canto trist
1975 Viatge a Ítaca
1976 Barcelona. Gener de 1976f1977 Campanades a morts
1978 El meu amic el mar
1979 Somniem
1980 Verges 50
1982 I amb el somriure, la revolta
1984 T'estimo
1985 Maremar
1985. Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985
1986 Astres
1988. Geografia
1990 La forja de un rebelde
1991 Torna aviat
1992 Ara, 25 anys en directe
1993. Un pont de mar blava
1993 A Bigi, perquè el ballis
1994 Rar
1995 Porrera -Món-
1997 Nu
1998 9
2000 Temps de revoltes
2002 Jocs
2003 Junts (junto a Josep Carreras)
2004 Poetes
2005 Que no s'apague a llum (junto con Feliu Ventura)
2006 i.
2007 Verges 2007 

FUNDACIÓ LLUÍS LLACH

La Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu d’aquelles societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden ésser qualificades de minoritàries i/o mereixedores d’una especial protecció . Malgrat a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat “Yayoma-Maremar” té com a objectiu promoure la pesca sostenible i el segon, anomenat “Anem més lluny”, se centra en l'educació, i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les possibilitats de comunicació a través d’Internet.

EL MOVIMENT DE LA NOVA CANÇO

Va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic.

QUESTIONS

a) Qui és el convidat ? Albert Om
b) Quin és l'escenari del programa i per què ? Africa , perque Lluís estava coleborant activament amb la seva asociacio.
c) Com tracta la seva carrera artística?
 "Tornar a cantar? No, impossible. Per exigència amb mi mateix. Si no puc cantar com m'agradaria cantar o no ser capaç d'aguantar l'esforç de ser amable amb la gent i fer 20 minuts de bis si ho demanen... No, no podria". -diu.
d) Quin fet personal destaca l'artista i com ho viu ? La seva retirada fa 7 anys, funda una ONG amb el seu nom

Relació entre literatura i música en les creacions de Lluís Llach. 

La seva manera d’interpretar, que també ha millorat sensiblement, el situa actualment entre els millors cantants del país, i la seva tasca d’autor i compositor de cançons que sempre ha tingut un interès gran dins el camp estrictament musical,  ha adquirit també un alt nivell a la part literària. Partint de la dignificació eficaç i intel·ligent de les fórmules clàssiques de la cançó popular, Lluís Llach ha sabut crear tota una obra de gran transcendència artística i cívica, que li ha fet guanyar l’adhesiu entusiasta de sectors molt amplis del poble català, i en general, d’arreu de l’Estat i també d’altres països americans i europeus, fins al punt que la seva obra ha esdevingut un dels testimonis més clars de la popularitat creixent de la cançó catalana actual.

Paper de Lluís Llach dins la societat catalana.

El 1968, any del maig francès, del qual es considera fill, és per Llach el de l'arribada de l'èxit popular amb L'estaca (Concèntric). Els censors aprovaren aquesta cançó a la vuitena volta que Llach la va presentar, això sí, va ser aprovada amb un altre nom, «Ahir». Aquest himne de reivindicació dels Països Catalans va ser prohibit l'any següent, però ja era un cant popular. Joan Molas i Núria Batalla es converteixen en els seus representants, acord que perdurarà fins al desembre de 1990.

L'ESTACA

És una cançó composta en 1968 va ser composta en plena dictadura del General Franco i es una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se dels lligaments d'aquella dictadura, per aconseguir la llibertat. S'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat. Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, és que el sindicat polonès Solidarność adopta L'Estaca com a himne propi, i ha Estat triada com a himne oficis paper club de rugbi perpinyanès USAP i com a himne de la Revolució de Tunísia del 2011.

EL MEU PAÍS ÉS TAN PETIT

És una cançó composta per Lluís Llach que parla sobre Catalunya. Parla sobre que Catalunya és molt petita pel lo gran que és el seu “cor”