LLUÍS LLACH

Biografia: (Girona, 7de maig de 1948) és un músic, cantautor i escriptor català. Va ser l'últim component del grupdels Setze jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Canço.   Ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.

Perseguit pel franquisme als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París. Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem.
Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discos. La seva cançó més popular i més compromesa, L'estaca(1968).
El 2011 va crear la Fundació Lluís Llach al Senegl.  El seu llibre Memòria d'uns ulls pintats fou un dels més venuts de l'any 2012.

 

 



























Discografia:
 
  Els èxits de Lluís Llach (Lluís Llach) [1969]
 Ara i Aquí (Lluís Llach) [1970]
 Com un arbre nu (Lluís Llach) [1972]
 Ara i Aquí (Reedició) (Lluís Llach) [1973]
 Lluís Llach a l'Olympia (Lluís Llach) [1973]
 I si canto trist (Lluís Llach) [1974]
 L'estaca (Lluís Llach) [1974]
 Viatge a Itaca (Lluís Llach) [1975]
 Barcelona. Gener del 1976 (Lluís Llach) [1976]
 Campanades a morts (Lluís Llach) [1977]
 El meu amic el mar (Lluís Llach) [1978]
 Somniem (Lluís Llach) [1979]
 Verges 50 (Lluís Llach) [1980]
 I amb el somriure, la revolta (Lluís Llach) [1982]
 T'estimo (Lluís Llach) [1984]
 Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985 (Lluís Llach) [1985]
 Maremar (Lluís Llach) [1985]
 Astres (Lluís Llach) [1986]
 Geografia (Lluís Llach) [1988]
 La forja de un rebelde (Lluís Llach) [1990]
 Torna aviat (Lluís Llach) [1991]
 Ara, 25 anys en directe (Lluís Llach) [1992]
 A Bigi, perquè el ballis (Lluís Llach) [1993]
 Un pont de mar blava (Lluís Llach) [1993]
 Rar (Lluís Llach) [1994]
 Porrera (Lluís Llach) [1995]
 Nu (Lluís Llach) [1997]
 9 (Lluís Llach) [1998]
 Temps de revoltes (Lluís Llach) [2000]
 Jocs (Lluís Llach) [2002]
 Junts (Lluís Llach - Josep Carreras) [2003]
 Poetes (Lluís Llach) [2004]
 Que no s'apague la llum (Lluís Llach - Feliu Ventura) [2005]
 i. (Lluís Llach) [2006]
 Abril 04 (Lluís Llach - Pascal Comelade) [2007]
 Verges 2007 (Lluís Llach) [2007]

 La barca (Lluís Llach) [1967]
 El bandoler (Lluís Llach) [1968]
 Cop de destral (Lluís Llach) [1968]
 Cal que neixin flors a cada instant (Lluís Llach) [1968]
 Damunt d'una terra (Lluís Llach) [1968]
 Irene (Lluís Llach) [1969]
 Una il·lusió (Lluís Llach) [1969]
 El bandoler (Lluís Llach) [1970]
 Somni (Lluís Llach) [1970]
 A cavall del vent (Lluís Llach) [1972]
 Pasa (Pedro Guerra & Lluís Llach) [1997]
 Kosovo (Lluís Llach) [1999]
 El Nadal no té 20 anys (Obra col·lectiva) [1967]
 Som una nació (Obra col·lectiva) [1982]
 La mémoire chantée de Régine Mellac (Obra colectiva) [1984]
 Poetas en Nueva York (Obra colectiva) [1986]
 Despertaferro (BSO) (Obra col·lectiva) [1990]
 Abril 98. Concert per una llei (Obra col·lectiva) [1999]
 Concert Homenatge Carles Sabater (Obra col·lectiva) [2000]
 Tu frialdad. Homenaje a Jesús de la Rosa (Obra col·lectiva) [2000]
 Sons de les Illes Balears (Obra col·lectiva) [2002]
 Altres cançons de nadal 2 (Obra col·lectiva) [2002]
 Recuperando Memoria (Obra colectiva) [2004]
 Salvador (BSO) (Obra col·lectiva) [2006]
 Les nostres cançons contra la SIDA (Obra col·lectiva) [2012]
 Le cose di Amilcare (Obra colectiva) [2012]
 El disc de La Marató 2013 (Obra colectiva) [2013]
 Concert per la llibertat (Obra col·lectiva) [2013]
 Si volíeu escoltar (Marina Rossell) [1977]
 Barca del temps (Marina Rossell) [1985]
 Gavines i dragons (Maria del Mar Bonet) [1987]
 Tornar a l'aigua (Joan Amèric) [1989]
 Orchestre Symphonique d'Europe (Orchestre Symphonique d'Europe) [1991]
 Contes i llegendes (Sangtraït) [1993]
 El sentit de la raó (Digit Arts) [1994]
 Curagiu (I Muvrini) [1995]
 I Muvrini à Bercy (I Muvrini) [1996]
 Ses millors cançons (1985-1996) (Ocults) [1996]
 El cor del temps (Maria del Mar Bonet) [1997]
 Nosaltres som part de la terra (Coral Primavera per la pau) [1997]
 Taverna de poetes (Santi Arisa) [1997]
 Viatges (Pep Poblet) [1999]
 Cançons i amics (Joan Pons) [2000]
 Mono (Papa:Noes) [2002]
 La meua terra (Paco Muñoz) [2005]
 De profundis (Joan Isaac) [2006]
 Visca l'amor (Teresa Rebull) [2006]
 Alfabets de futur (Feliu Ventura) [2006]
 Alè (Jaume Compte) [2006]
 Etxea (Kepa Junkera) [2008]
 Inéditas o no clasificadas (Lluís Llach)
 Si véns amb mi. Homenatge a Lluís Llach (Obra col·lectiva) [2007]
 Llits (Obra col·lectiva) [2009]

Bibliografia:

• Jurado, Omar; Morales, Juan Miguel. Lluís Llach: Sempre més lluny. Txalaparta Argitaletxea, 2007.
• Llach, Lluís; Jurado, Omar y Morales, Juan Miguel. Món Lluís Llach. Txalaparta argitaletxea, 2007.
• Mansanet, Víctor. Lluís Llach: Alè de revolta. Valencia: Editorial La Màscara, 1998.
• Josep Moya-Angeler: Lluís Llach. Edicions Don Bosco, 1974.
• Lluís Llach: Poemes i cançons. Editorial Tres i Quatre, 1979.
• J. Erwan i M Legras: Catalogne Vivre. Lattès, 1979.
• Josep M.Servià: Lluís Llach. Un trobador per un poble. Puntual, 1982.
• Ytak: Lluís Llach, la géographie du cœur, éditions Syros-Alternatives, 1992.
• Ytak: Lluís Llach, la geografia del cor, traducció Joan Jubany, Alter Pirene, 1992.
• Víctor Alexandre: Jo no sóc espanyol (personatge del llibre). Edicions Proa, 1999.
• Ueno, Kazuko. Veus per existir: Catalunya, País Basc i Còrsega: la cançó d'autor vista per una japonesa.

Fundació Lluís Llach:

 La Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu d’aquelles societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden esser qualificades de minoritàries i/o mereixedores d’una especial protecció . Malgrat a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat “Yayoma-Maremar” té com a objectiu promoure la pesca sostenible i el segon, anomenat “Anem més lluny”, se centra en l'educació, i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les possibilitats de comunicació a través d’Internet. 

Moviment de la Nova Cançó:

Va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic.

El convidat és Lluís Llach: 

a) Qui és el convidat?

Lluís Llach.

b) Quin és l'escenari del programa i per què?

Al Senegal, perquè ell viu la mitat de l'any allà.

c) Com tracta la seva carrera artística?
 "Tornar a cantar? No, impossible. Per exigència amb mi mateix. Si no puc cantar com m'agradaria cantar o no ser capaç d'aguantar l'esforç de ser amable amb la gent i fer 20 minuts de bis si ho demanen... No, no podria". -diu.

  "Em vaig retirar de la música sobretot per intentar viure d'una altra manera. Perquè després de 40 anys tenia la sensació que sempre havia fet el mateix tipus de vida. I perquè volia fruir del fer-se vell amb tot el dramatisme que això implica". -diu.

d) Quin fet personal destaca l'artista i com ho viu ara?

"M'obsessionava arribar a la vellesa amb capacitat d'observació, amb tota la petita saviesa o experiència que t'ha donat la vida, i poder mirar aquesta vellesa... aquest adaptar-se o morir. Vas sortir del punt zero i tornes cap al punt zero. I, en lloc de veure-ho com un drama, està bé veure com el teu cos es fa savi per adaptar-s'hi i no veure-ho amb tristesa. Ho hem de veure com una riquesa". -diu.

e) Com viu els fets polítics actuals de Catalunya?

"Jo he lluitat tota la vida perquè això [el procés polític que viu Catalunya] passés, però m'ha agafat tan per sorpresa que ara ja ho puc dir: si l'any 2007, quan plego de cantar a Verges, em ve un ocellet i em diu el que passarà, jo no hauria parat de cantar. El que no puc fer ara és tornar, si no passen coses molt grosses. Però en aquell moment si ho sé no paro, hauria cantat amb cadira de rodes si hagués calgut, per participar de tot això des de l'escenari". -diu.

f) Com és la seva nova vida?

Viu al senegal per ajudar a la gent, perquè així es sent feliç amb si mateix, viu mitj any allà, a vegades més. 
La resta la passa a Catalunya amb el seu home i la seva família.

Relació entre literatura i música en les creacions de Lluís Llach. 

La seva manera d’interpretar, que també ha millorat sensiblement, el situa actualment entre els millors cantants del país, i la seva tasca d’autor i compositor de cançons que sempre ha tingut un interès gran dins el camp estrictament musical,  ha adquirit també un alt nivell a la part literària. Partint de la dignificació eficaç i intel·ligent de les fórmules clàssiques de la cançó popular, Lluís Llach ha sabut crear tota una obra de gran transcendència artística i cívica, que li ha fet guanyar l’adhesiu entusiasta de sectors molt amplis del poble català, i en general, d’arreu de l’Estat i també d’altres països americans i europeus, fins al punt que la seva obra ha esdevingut un dels testimonis més clars de la popularitat creixent de la cançó catalana actual.

Paper de Lluís Llach dins la societat catalana.

El 1968, any del maig francès, del qual es considera fill, és per Llach el de l'arribada de l'èxit popular amb L'estaca (Concèntric). Els censors aprovaren aquesta cançó a la vuitena volta que Llach la va presentar, això sí, va ser aprovada amb un altre nom, «Ahir». Aquest himne de reivindicació dels Països Catalans va ser prohibit l'any següent, però ja era un cant popular. Joan Molas i Núria Batalla es converteixen en els seus representants, acord que perdurarà fins al desembre de 1990.

Comentari de la cançó de L'estaca. 

Aquesta cançó, que s'ha traduït a diversos idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco i és una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se dels lligaments d'aquella dictadura, per aconseguir la llibertat. S'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat. Se n'han arribat a enregistrar més de cinquanta versions, en occità, francès, èuscar, alemany, cors, entre d'altres.

Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, és que el sindicat polonès Solidarność (Solidaritat) adoptà L'Estaca com a himne propi, i ha estat triada com a himne oficiós pel club de rugbi perpinyanès USAP i com a himne de la Revolució de Tunísia del 2011.

Comentari de la cançó El meu país és tan petit. 

Aquesta cançó va dedicada a Catalunya i trob que la va composar per tots el problemes que ha tengut amb voler l'independència, i que se l'estima.