BITÀCOLA

1. Un fet despeciable.

Era un dissabte dematí i jo encara dormia fins que ma mare me va despertar amb el seu: "Lola no has anat amb les teves companyes de bàsquet a berenar?" Jo, que encara dormia i ni sabia del que m'estava xerrant... Però després hi vaig pensar...Com és que elles han anat juntes a berenar i no m'han dit res? Per què han fet això? No ens entenem a la perfecció, però encara som companyes de classe i de bàsquet. I mentre li feia voltes, anava pensant si no seria perquè havia fet una broma a na Gabriela que va venir a entrenar amb calçons curts... Esper que no sigui per això perquè només era una broma. He d'anar a xerrar amb elles per veure què passa aquí. Quan ja estava vestida, baixava les escales i ja sentia riure na Gabriela fent un comentari sobre mi.Quan les altres me varen veure varen callar tot d'una, però na Gabriela seguia rient. Fins que va arribar el moment que vaig dir: "Gabriela hem de xerrar"... Na Gabriela es va girar tota espantada i me va dir: " D'acord, espera vols prendre alguna cosa?". Vàrem xerrar i per sort vàrem arreglar el nostre problema.

M'esperava un text més llarg i molt més agre!!!!!!!!!!!!

2. El canvi climàtic.

Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d'un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta.

A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi s'admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

Els gasos amb efecte d'hivernacle són components gasosos de l'atmosfera, tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja. A mesura que incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l'atmosfera i reemesa en totes direccions, la qual cosa contribueix que la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Aquest fenomen s'anomena efecte d'hivernacle perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.

Conseqüències: 

• Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres.
• Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.
• Canvis en el règim actual de precipitacions augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua.
• Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones cultivables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertificació.

 

Has cercar informació i ja està! On és la teva opinió????

3. El comerç just 

El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors). La xarxa de comerç just està formada per  assosiacions, ONG's, coorperatius, empreses, artesans....

Normes Principals:

• Assegurar als treballadors un salari digne.
• No acceptar mà d'obra infantil.
• Igualtat entre homes i dones.
• Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
• Ser respectuosos amb el medi ambient.
• No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
• Estructures democràtiques.

Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitats dels anys seixanta amb les primeres organitzacions a Bèlgica i als Països Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van seguir desenvolupant-se al mateix temps que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels països del sud denunciaven les injustícies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comerç just com a canal habitual de distribució. L'any1989 es va crear la Federació Internacional de Comerç Alternatiu (IFAT) amb la voluntat de reunir a organitzacions del nord i grups productors del Sud sota una mateixa coordinadora. Als anys noranta la pràctica del comerç just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, importadores i distribuïdores. Un exemple n'és la xarxa d'Intermón Oxfam, amb més de 30 botigues a Espanya.

Quin és el teu punt de vista sobre el tema?????????

4. Els darrers moviments socials

Els darrers anys hem assistit a un nou cicle de mobilitzacions protagonitzada pels moviments socials. El moviment 15-M, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o altres mobilitzacions, estan proposant una nova manera de mobilitzar-se i estan trencant esquemes en la relació entre partits polítics i societat civil.

Tenen gaire en comú el voluntariat i els nous moviments socials? Per una banda podem veure com els dos moviments poden compartir un mateix diagnòstic de la realitat i també l’aspiració de la transformació social de les injustícies. Per tant, és habitual que existeixi una relació de simpatia entre els dos, així com la percepció “d’estar al mateix costat”. Això no treu que hi hagi models de voluntariat més assistencials, més centrats en resoldre els efectes dels problemes que no pas en resoldre les seves causes.

Us presentem a continuació 6 aportacions o característiques dels nous moviments socials dels darrers anys, que poden suposar nous reptes i reflexions per al món de voluntariat, en un moment de canvi social tant important. Són idees extretes principalment dels articles d’Óscar Mateos i Sebastián Mora que citem al final de l’article.

1. La repolitització del debat públic

Si en un cosa s’han caracteritzat els nous moviments socials és que han sigut capaços de posar nous temes a l’agenda política, denunciant les causes de les desigualtats. En els darrers mesos s’ha assistit a una repolitització dels debats del carrer i cada vegada són més les persones, que arran de la crisi econòmica, es plantegen l’arrel política dels conflictes que vivim. Un dels principals reptes del voluntariat és el de no perdre l’arrel transformadora i, per tant, de denúncia de les injustícies.

2. Equilibri entre carrer i ciberactivisme

Una característica pròpia de la darrera onada de moviments socials ha estat que el potent ciberactivisme i presència a les xarxes socials han anat també acompanyats de l’ocupació de les places i la presència al carrer. Sembla un avís contra deixar l’activisme digital, a vegades tant espectacular com inofensiu, com a element central de les protestes i tornar a buscar l’escalf i la proximitat de les persones.

3. Funcionament en xarxa i noves formes d’organitzar-se

Si alguna cosa ha deixat en evidència els moviments socials ha estat el treball horitzontal i la creació d’estructures àgils. Això que ha suposat una alenada d’aire fresc també suposa repensar el paper de les organitzacions clàssiques. Si bé no la seva existència, si la seva capacitat d’obrir-se, relacionar-se amb més gent i guanyar en participació interna.

4. Donar el protagonisme a les víctimes i afectats

Posar l’accent en els desnonats, els refugiats o els desposseïts, significa posar rostre a la víctima de la crisi econòmica i no pas en el voluntari. És la persona beneficiària de l’acció voluntària, protagonista de la injustícia social de la que és víctima, la que esdevé la prioritat.

5. Replantejament de la relació amb grups d’interès o empreses de serveis

Els moviments social es caracteritzen per la denúncia de les desigualtat i per assenyalar els culpables de la crisi. Una bona oportunitat per al voluntariat per repensar com s’ha de fer la col·laboració amb l’empresa privada que tant bé va darrerament per cercar finançament. Val tot? Podem acceptar col·laboracions de tothom? Quines són les línies vermelles que no podem estar disposats a travessar?

6. Trobar el punt d’equilibri entre conflicte i col·laboració amb l’administració

Els moviments socials s’han caracteritzat per la confrontació amb el poder en comptes de la col·laboració. El voluntariat, més aviat ha tendit a buscar cert aixopluc o complicitat amb les administracions públiques. Sense haver d’abandonar aquesta relació, els moviments socials interpel·len sobre com ha de ser aquesta entesa, potser menys dependent.

I què en penses tu del tema????????????

5. Quan acabi Eso....

Esper que aquest any acabi l'ESO, perquè quan tengui el títol d'ESO me'n vull anar a estudiar a Alemanya. M'agradaria estudiar el grau superior d'infància, però crec que la universitat , per això vaig decidir que amb 17 anys me n'aniré a Alemanya; si tot va bé supòs que estudiaré 2 anys podré tenir el títol d'infermera, però no una de les que dóna injeccions sinó una que guarda nins. Si encara vull fer un grau superior ho puc fer amb aquest títol. Esper que tot me surti bé perquè vull  tenir una bona feina i almenys un piso una casa petita per viure-hi. M'imagin que serà difícil trobar feina perquè la taxa de l'atur ha pujat molt.

És un text massa breu!!!!!!!!!!!

6. La corrupció.

?????????

I aquesta redacció on és?????????

Aylin Sophie Seidel