Bitàcola, Josep Luna

EL CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic és a la modificació del clima respecte a l'historial climàtic a una escala global o regional. Aquests canvis es produeixen a molt diverses escales de temps i sobre tots els paràmetres meteorològics: temperatura, pressió atmosfèrica, precipitacions, nuvolositat...

En teoria, són deguts tant a causes naturals com antropogèniques.

El terme sol usar-se de manera poc apropiada, per fer referència tan sols als canvis climàtics que succeeixen en el present, utilitzant-lo com sinònim d'escalfament global. La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic utilitza el terme «canvi climàtic» només per referir-se al canvi per causes humanes.

Rep el nom de "variabilitat natural del clima", ja que es produeix constantment per causes naturals. En alguns casos, per referir-se al canvi d'origen humà s'usa també l'expressió "canvi climàtic antropogènic".

A més de l'escalfament global, el canvi climàtic implica canvis en altres variables com les pluges i els seus patrons, la cobertura de núvols i tots els altres elements del sistema atmosfèric. La complexitat del problema i les seves múltiples interaccions fan que l'única manera d'avaluar aquests canvis sigui mitjançant l'ús de models computacionals que simulen la física de l'atmosfera i dels oceans. La naturalesa caòtica d'aquests models fa que en si tinguin una alta proporció d'incertesa, encara que això no és obstacle perquè siguin capaços de preveure canvis significatius futurs que tinguin conseqüències tant econòmiques com les ja observables a nivell biològic.

El clima és una mitjana, a una escala de temps donada, del temps atmosfèric. Els diferents tipus climàtics i la seva localització en la superfície terrestre obeeixen a certs factors, sent els principals, la latitud geogràfica, l'altitud, la distància al mar, l'orientació del relleu terrestre pel que fa a la insolació i a la direcció dels vents i finalment, els corrents marins. Aquests factors i les seves variacions en el temps produeixen canvis en els principals elements constituents del clima que també són cinc: temperatura atmosfèrica, pressió atmosfèrica, vents, humitat i precipitacions.

EL COMERÇ JUST

El comerç just és una forma alternativa de comerç promoguda per diverses organitzacions no governamentals, per l'Organització de les Nacions Unides i per moviments socials i polítics, com el pacifisme i l'ecologisme, que promouen una relació comercial voluntària i justa entre productors i consumidors. Els principis que defensa el comerç just són:

·Els productors formen part de cooperatives o organitzacions voluntàries i funcionen democràticament.

·Lliure iniciativa i treball, en rebuig als subsidis i ajudes assistencials

·Rebuig a l'explotació infantil.

·Igualtat entre homes i dones.

·Es treballa amb dignitat respectant els drets humans.

·El preu que es paga als productors permet condicions de vida dignes.

·Els compradors generalment paguen per avançat per evitar que els productors busquin altres formes de finançar-se.

·Es valora la qualitat i la producció sostenible.

·Tenir cura del medi ambient

·Es busca la manera d'evitar intermediaris entre productors i consumidors.

·S'informa als consumidors sobre l'origen del producte.

·El procés ha de ser voluntari, tant la relació entre productors, distribuïdors i consumidors.

El comerç just pot ser considerat una versió humanista del comerç lliure, que igual que aquest és voluntari entre dues parts, i no tindria lloc si ambdues parts no creguessin que anaven a sortir beneficiades.

LA CORRUPCIÓ

Pot referir-se:

·Accepció general:

·A la corrupció (sociologia), un concepte sociològic.

·Com abús de poder o mala conducta.

·A la corrupció empresarial.

·A la corrupció policial.

·A la corrupció política, l'abús del poder mitjançant la funció pública per a benefici personal.

·Com degradació d'alguna cosa.

·A la putrefacció, el procés natural de degradació d'un organisme biològic després de la seva mort.

·A la corrupció lingüística, el canvi ortogràfic o semàntic d'un terme introduït a través d'errors successius en la transcripció o en la comprensió dels parlants.

·A la corrupció de materials, l'alteració de la puresa o integritat d'una substància, tant si és per la seva desmembrament, per la barreja amb altres substàncies o per la desviació del seu curs esperat.

QUAN ACABI L'ESO...

Quan acabi l'ESO, jo, amb ajuda dels meus parells, ja tenc planificada "la meva vida". Primer de tot feria a els dos primers cursos del cicle formatiu de grau mitjà d'administració i gestió d'empreses a Sa Pobla, Joan Taix. En acabar el grau mitjà, amb una nota mitjana superior a set, aniria a fer el grau superior ha Barcelona en tres llengües: català, anglès i, és pot triar entre japonès i xinès. Jo, clar està triaria, el japonès ja que si en acabar el grau superior amb una nota mitjana superior a vuit, hauria un noranta per cent de possibilitats de que vagi, automàticament, a fer feina allà. Si no acaba-si el grau mitjà amb una nota superior a set, feria el grau superior també a Joan Taix. I mentrestant aniré a fer feina allà on pugui.

UNS FET DESPRECIABLE

Per a jo, un fet despreciable serien les noticies esportives. Un exemple podria ser lo que diuen dels esportistes d'elit com els futbolistes o els jugadors de bàsquet. Lo que vull dir es que un gran jugador, com per exemple en Lionel Messi, juga 20 partits beníssim, amb calidad i aquestes coses que es demanen a un jugador d'elit i justament un partit contra un equip molt bo no juga bé, tots els medis esportius exageren de que: q li passa a nen Messi!!

o ja s'ha acabat l'era d'en Lionel Messi?

Aixó a jo hem posa molts des nervis, i hem fa molta ràbia.

DARRERS CANVIS POLITIC

·9N:

La Consulta sobre el futur polític de Catalunya és una consulta sobre la Independència de Catalunya, motiu paper qual també és anomenada Consulta sobre la Independència de Catalunya, que es celebra el 9 de novembre de 2014.

La DATA i pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 a les dues del migdia, en una compareixença al Palau de la Generalitat conjunta amb els líders dels partits que li donaven suport, Jordi Turull, Joana Ortega, Ramon Espadaler, Oriol Junqueras, Marta Rovira, Joan Herrera, Joan Mena i David Fernàndez. També es va decidir reclamar al Congrés dels Diputats d'Espanya el traspàs de la competència per convocar un «referèndum consultiu».

Mariano Rajoy, president del Govern d'Espanya, va respondre afirmant que "aquesta consulta no se celebrarà" perquè era "anticonstitucional". Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol i cap de l'oposició, va assegurar que coincidia amb el president espanyol en la manera com ha d'actuar l'estat espanyol i va dir: "El referèndum que planteja Mas està portant Catalunya a un carreró sense sortida".