LLUÍS
LLACH
El
dia en què quan se li pregunta a un infant
“Què
vols ser de gran?” respongui
“Vull
ser una bona persona”, segurament la
societat
que somniem serà molt
a
prop.
1-Biografia
d'en Lluís Llach i fotografies de la seva evolució vital.
Lluís
Llach
Nascut
a Girona , 7 de maig 1948
És
un músic,cantautor i escriptor català.
Va
ser l'últim component del grup de les Setze Jutges,
va
ser actiu com a cantant entre els anys 1965 – 2007.
Va
ser un fill d'un metge de Poble,de família de terratinents que va
aconseguir plaça en el poble empordanès de Verges. La seva Mare
mestra era nascuda,
a
Porrera que havia rebut una educació burgesa a Barcelona.
En
Lluís Llach va passar tota la seva infància al petit poble situat
al
Baix
-Empordà. Encara avui en dia participa cada setmana santa a la
famosa
processó
de la Dansa de Mort.
Segons
el , la persona que va introduir la música a casa seva, va ser la
Mare.
Fins
a l'edat de quatre anys el i el seu germà Josep Maria feien servir
la guitarra, i a poc a poc en Lluís va començar a utilitzar el
piano. Dos anys més tard va començar
a
compondre
les seves primeres melodies .
El 1963,
a l'edat de 16 anys, va a estar a Barcelona per
estudiar el preuniversitari i així, posteriorment fer els estudis
d'enginyeria. Dos anys després, s'inscriuria a la Facultat
d'Econòmiques, estudis que abandona per cursar el que segons ell
seria la seva universitat: s'integra al moviment de la Nova
Cançó incorporant-se
a Els
Setze Jutges,
grup del qual va ser l'últim component.
El
debut a París es portà a terme el 21
de gener de
1973, i els crítics diuen tots que fou una de les seves millors
actuacions fins aleshores. Si bé el públic era predominantment
català, també hi assistiren molts francesos, i la reeixida
significà el triomf definitiu tant de Lluís Llach com de la Nova
Cançó a
París.
El 15
de gener de 1976,
gairebé dos mesos després de la mort de Franco, Lluís Llach torna
a reaparèixer després de molts anys de prohibició en solitari en
tres grans recitals al Palau
d'Esports de Montjuïc on
va demostrar contundentment el seu poder de convocatòria amb
l'assistència d'unes 30.000 persones.
2.Discografia
de Lluís Llach.
Els
èxits de Lluís Llach (1968)
Ara
i aquí (1970)
Com
un arbre nu (1972)
Lluís
Llach a l'Olympia (1973)
L'Estaca (1973)
I
si canto es trist... (1974)
Viatge
a Itaca (1975)
Barcelona,
gener de 1976 (1976)
Campanades
a morts (1977)
El
meu amic, el mar (1978)
Somniem (1979)
Verges
50 (1980)
T'estimo (1984)
Maremar (1985)
Astres (1986)
Geografia (1988)
La
forja de un rebelde (BSO)(1990)
Torna
aviat (1991)
Ara,
25 anys en directe (1992)
Un
pont de mar blava (1993)
Rar (1994)
Porrera (1995)
Nu (1997)
9 (1998)
Temps
de revoltes (2000)
Jocs (2002)
Junts (conjuntament
amb Josep
Carreras,
2003)
Poetes (2004)
Que
no s'apague la llum (conjuntament
amb Feliu
Ventura 2005)
I. (2006)
Verges
2007 (2007)
3.Bibliografia de Lluís
Llach
Josep
Moya-Angeler: Lluís
Llach. Edicions Don Bosco, 1974.
Lluís
Llach: Poemes i cançons. Editorial Tres i Quatre, 1979
J.
Erwan i M Legras: Catalogne Vivre. Lattès, 1979.
Josep
M.Servià: Lluís Llach. Un trobador per un poble. Puntual,
1982
Ytak: Lluís
Llach, la géographie du cœur, éditions Syros-Alternatives, 1992.
Ytak: Lluís
Llach, la geografia del cor, traducció Joan Jubany, Alter Pirene,
1992.
Víctor
Alexandre: Jo
no sóc espanyol (personatge del llibre). Edicions Proa, 1999,
4.Fundació Lluís Llach
La
Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social,
econòmic, cultural i educatiu d’aquelles societats que per la seva
llengua, cultura i situació social poden esser qualificades de
minoritàries i/o mereixedores d’una especial protecció . Malgrat
a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes
en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de
Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat
“Yayoma-Maremar” té com a objectiu promoure la pesca sostenible
i el segon, anomenat “Anem més lluny”, se centra en l'educació,
i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les
possibilitats de comunicació a través d’Internet.
Un projecte:
S'ha
creat al Senegal l'Association
Yayoma- Maremar de
Palmarin. Aquesta Associació autònoma tindrà com a objectiu la
gestió econòmica , administrativa i logística de la primera
embarcació YAYOMA
I MAREMAR,
així com el desenvolupament del projecte i de les persones i
embarcacions que li seguiran. També executarà la gestió i
administració dels béns que la Fundació Lluís Llach pugui aportar
per millorar o apressar el projecte.
L'Association Yayoma-Maremar s'ha fundat amb l’apadrinament de la Fundació Lluís Llach però té un caràcter totalment autònom. Una vegada constituïda segons les lleis de la República del Senegal, amb uns estatuts que marquen molt concretament els seus deures i obligacions, ha signat un contracte de col•laboració amb la Fundació Lluís Llach. En aquest contracteL'Association Yayoma-Maremar es compromet a rendir comptes de la seva gestió a la Fundació i a complir un número determinat d'obligacions que el contracte de col•laboració requereix.
L'Association Yayoma-Maremar està formada pels deu pescadors i cinc membres directius. Aquests darrers són els components del Bureau Directiu que presideix el senyor François Ndiaye i serà l'encarregat de dirigir i vetllar per tota l'activitat de l'Association amb un caràcter benvolent durant una primera fase del projecte. Totes les persones d'aquest Bureau Directiu són persones representatives del teixit social de Palmarin, i els càrrecs s'han configurat atenent a l'equilibri entre els pobles i també mantenint una proporció segons l'adscripció religiosa dels seus membres, com en el cas dels Pescadors, car en aquesta regió la religió musulmana i la catòlica estan quasi en paritat, amb lleuger predomini de la cristiana. Aquest mateix criteri s'ha aplicat a l'hora d'escollir els pescadors.
L'Association Yayoma-Maremar s'ha fundat amb l’apadrinament de la Fundació Lluís Llach però té un caràcter totalment autònom. Una vegada constituïda segons les lleis de la República del Senegal, amb uns estatuts que marquen molt concretament els seus deures i obligacions, ha signat un contracte de col•laboració amb la Fundació Lluís Llach. En aquest contracteL'Association Yayoma-Maremar es compromet a rendir comptes de la seva gestió a la Fundació i a complir un número determinat d'obligacions que el contracte de col•laboració requereix.
L'Association Yayoma-Maremar està formada pels deu pescadors i cinc membres directius. Aquests darrers són els components del Bureau Directiu que presideix el senyor François Ndiaye i serà l'encarregat de dirigir i vetllar per tota l'activitat de l'Association amb un caràcter benvolent durant una primera fase del projecte. Totes les persones d'aquest Bureau Directiu són persones representatives del teixit social de Palmarin, i els càrrecs s'han configurat atenent a l'equilibri entre els pobles i també mantenint una proporció segons l'adscripció religiosa dels seus membres, com en el cas dels Pescadors, car en aquesta regió la religió musulmana i la catòlica estan quasi en paritat, amb lleuger predomini de la cristiana. Aquest mateix criteri s'ha aplicat a l'hora d'escollir els pescadors.
5.El Moviment de la Nova
Canço.
La Nova
Cançó va
ser un moviment artístic que, en ple franquisme,
impulsà una cançó cantada en català als Països
Catalans.
Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de
les cançons de muntanya i de clares arrels franceses
—Brassens, Jacques
Brel,
etc.— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació
idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter
democràtic.[1] De
forma paral·lela elGrup
de Folk va
reivindicar i difondre en català la música popular d'arrels
anglosaxones.
Per
ubicar-ne la importància històrica de la Nova Cançó cal recordar
que només feia vint anys de l'ocupació
franquista de Catalunya i
"la repressió posterior contra la cultura catalana es pot
definir sense pal·liatius com un genocidi cultural".[2] Van
ser anys de misèria cultural, en què les iniciatives per a la
recuperació cultural es produïen a l'exili o, en tot cas, de manera
individual i sense massa transcendència pública.
El
22 de març de 1967 va
tenir lloc al Centre Social Catòlic de Terrassa un
recital de cinc d'Els Setze Jutges: Miquel
Porter, Delfí
Abella, Martí
Llauradó, Maria
Amèlia Pedrerol i
Lluís Llach.
6.El
convidat és Lluís Llach:
a) Qui és el convidat?
Albert Om
b) Quin és l'escenari del
programa i per què?
Senegal perquè ara hi viu allà durant 6 mesos.
c) Com tracta la seva
carrera artística?
Què no vol tornar
a cantar mai.I tampoc no vol contar a ningú que és.
d) Quin fet personal destaca l'artista i com ho viu ara?
Com què ell es homosexual havia de lluitar que ho acceptin així com és.
e) Com viu els fets polítics de Catalunya?
Què l'any 2007 va déixar de cantar i diu quan cantava les Verges , un ocellet li hagués dit
lo que passaría no hagués deixat de cantar.Ara tampoc ja no vol tornar a cantar perquè passaríen coses molt grans.
f) Com és la seva nova vida?
Ara ja no és cantant sino que té una fundació.
Disfruta la seva vida al màxim.
7. Relació entre literatura i música en les creacions de Lluís Llach.
Què va comprondre i cantar durant el franquisme.
8. Paper de Lluís Llach dins la societat catalana.
Què va animar la gent perquè cantava en Català durant el franquisme.
9.Comentari de la cancó L'Estaca.
L'Estaca. Els censors aprovaren aquesta cançó a la vuitena volta que Llach la va presentar, això si, va ser aprovada amb un altre nom,"Ahir". Aquest himne de reivindicació dels Països Catalans va ser prohibit l'any següent, però ja era un cant popular.
Bé no m'agrada aquest estíl de música i tampoc no he entés tot.
10. Comentari de la canço El meu país es tan petit.
M'agrada és instrumental peró tampoc no és el meu estíl de música. Lo que si que
la he entesa millor que l'altre, que xerra del seu país
Fet per Aylin Sophie Seidel
Bona feina, però el format del text a vegades fa difícil poder-lo seguir adequadament.
ResponElimina