Lluí Llach

LLUÍS LLACH I GRANDE

BIOGRAFIA:

Lluís Llach i Grande (7 de maig de Girona 1948) és músic , cantautor i escriptor català. Va Ser l'últim component del Grup dels Setze Jutges i se'l dels ONU considera capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha Estat referent de l'ONU, no Solament musical, sinó tambe intel · lectual de tres generacions.

Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París.

Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discos. La seva cançó més popular i més compromesa fou, l'estaca (1968).

El 2011 va crear la Fundació Lluís Llach al Senegal.El seu llibre Memòria d'uns ulls pintats fou un dels més venuts de l'any 2012. És un dels fundadors de l'Assemblea Nacional Catalana.

EVOLUCIÓ VITAL:

DISCOGRAFIA:

1968. Els Èxits de Lluís Llach
1970. Ara i aquí
1972. Com un arbre nu
1973. Lluís Llach a l'Olympia
1973. L'Estaca
1974. I si canto trist
1975. Viatge a Ítaca
1976. Barcelona. Gener de 1976
1977. Campanades a morts
1978. El meu amic el mar
1979. Somniem
1980. Verges 50
1982. I con el somriure, la revolta
1984. T'estimo
1985. Maremar
1985. Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985
1986. Astres
1988. Geografia
1990. La forja d'un rebel
1991. Torna aviat
1992. Ara, 25 anys en directe
1993. Un pont de mar blava
1993. A Bigí, perquè el ballis
1994. Rar
1995. Porrera -Món-
1997. Nu
1998. 9
2000. Temps de revoltes
2002. Jocs
2003. Junts (al costat de Josep Carreras)
2004. Poetes
2005. Que no s'apague a llum (juntament amb Feliu Ventura)
2006. i.
2007. Verges 2007

BIBLIOGRAFIA:

Jurado, Omar; Morales, Juan Miguel. Lluís Llach: Sempre més lluny. Txalaparta Argitaletxea, 2007. ISBN 978-84-8136-473-6.
Llach, Lluís; Jurat, Omar i Morales, Juan Miguel. Món Lluís Llach. Txalaparta Argitaletxea, 2007. ISBN 978-84-8136-473-6.
Mansanet, Víctor. Lluís Llach: Alè de revolta. València: Editorial La Màscara, 1998. ISBN 84-7974-315-8.
Josep Moya-Angeler: Lluís Llach. Edicions Don Bosco, 1974.
Lluís Llach: Poemes i cançons. Editorial Tres i Quatre, 1979 ISBN 978-84-86491-04-8
J. Erwan i M Legras: Catalogne Vivre. Lattès, 1979.
Josep M.Servià: Lluís Llach. Un trobador per un poble. Puntual, 1982 ISBN 978-84-86057-00-8
Ytak: Lluís Llach, la géographie du cœur, éditions Syros-Alternatives, 1992. ISBN 978-2867387531
Ytak: Lluís Llach, la geografia del cor, traducció Joan Jubany, Alter Pirene, 1992. ISBN 978-8477665564
Víctor Alexandre: Jo no sóc espanyol (personatge del llibre). Edicions Proa, 1999, ISBN 84-8256-821-3
Ueno, Kazuko. Veus per existir: Catalunya, País Basc i Còrsega: la cançó d'autor vista per una japonesa. Ed. Cossetània: Col·lecció Prisma, núm. 5, 2004. ISBN 84-9791-009-5.

FUNDACIÓ LLUÍS LLACH:

La Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu d’aquelles societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden esser qualificades de minoritàries i/o mereixedores d’una especial protecció . Malgrat a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat “Yayoma-Maremar” té com a objectiu promoure la pesca sostenible i el segon, anomenat “Anem més lluny”, se centra en l'educació, i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les possibilitats de comunicació a través d’Internet.

EL MOVIMENT DE LA NOVA CANÇÓ:

La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic. De forma paral·lela el Grup de Folk va reivindicar i difondre en català la música popular d'arrels anglosaxones.

EL CONVIDAT:

a)Qui és el convidat?

Alber Om.

b)Quin és l'escenari?

Palmarín(Senegal).

c)Com tracta la seva carrera artística?

Estaa retirat desde fa 7 anys.

d)Quin fet personal destaca l'artista i com ho viu ara?

Que fa 7 anys que s'ha retirat;funda una ONG amb el seu nom.

e)Com viu els fets polítics actuals de Catalunya?

Segueix els diaris.

f)Com és la seva nova vida?

Viu tranquil i centrat en la seva ONG. Viu a Palmarín mig any i l'altre mig a Catalunya.

7 Relació entre literatura i música en les creacions de Lluís Llach

Crítica la societat espanyola i diu que s'ha de escoltar al ciutadans de Catalunya.

8 Paper de Lluís Llach dins la societat catalana

Dona suport a la Indepèndencia de Catalunya.

9 Comentari de la canço L'estaca

A la lletra explica, mitjançant la metàfora del lligament a una estaca, el treball per la llibertat.

La situació és una conversa que mantenen en un portal a trenc d'alba, on el personatge principal li pregunta a l'avi Siset: "No veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-la mai no podrem caminar."; i aquest li dóna la indicació que l'única forma d'alliberar-se'n és mitjançant l'acció conjunta: "Si estirem tots, ella caurà, si jo estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar."

La idea de la conscienciació col·lectiva per a aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita es comunica en els últims versos. Una vegada mort l'avi Siset, el protagonista és l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita per la llibertat a les noves generacions, amb la nova estrofa: "I mentre passen els nous vailets, estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar."

10 Comentari de la cançó El meu país és tan petit

En el temps de Franco no donaven importància a Cartalunya.